Quan ens acostem, des de qualsevol direcció, a Palau-sator, per damunt del conjunt compacte de teulats de les cases, sobresurt espectacularment la figura inconfusible de la torre a la qual es refereix el mateix nom del poble. “Sa tor”, o la torre, fa referència efectivament a aquesta torre de 20 metres d'alçada, construïda probablement els segles X o XI, únic testimoni avui d'un antic castell que havia estat situat al centre del nucli. La presència d'aquest magnífic monument ens acompanyarà si fem un recorregut, d'altra banda absolutament aconsellable, per l'interessant nucli del poble. Els seus carrers conserven perfectament el traçat de l'època medieval i s'observen també amb molta claredat restes de les muralles i defenses que l'encerclaven antigament. Fora d'aquest recinte és també interessant la visita a l'església parroquial, dedicada a sant Pere. En el carrer Extramurs es pot visitar també el "Museu Rural", una molt completa col·lecció d'eines i atuells agraris, formada i oberta al públic per iniciativa d'una família del poble.

El poble de Palau-sator és també el centre d'un municipi que agrupa el veïnat de Pantaleu i els pobles de Sant Feliu de Boada, Fontclara i Sant Julià de Boada. En aquest darrer, popularment conegut com a Boada, s'hi troba una de les petites joies arquitectòniques més valorades de la comarca. Es tracta de la seva església preromànica, declarada Monument Nacional i restaurada l'any 1982 després d'haver servit d'estable durant molts anys i a l'interior de la qual destaquen, entre altres elements, dos arcs de ferradura. Des de Boada, tot seguint en direcció sud, una bonica carretera rural, s'arriba a Sant Feliu. A ponent del poble hi ha el territori de la muntanya seca, un dels darrers casos de terres comunals –o de propietat municipal– de la comarca. Una passejada pels seus boscos permet descobrir antigues pedreres utilitzades col·lectivament. Moltes de les cases d'aquest poble han estat rehabilitades aquests darrers anys. En una llinda hi ha una antiga inscripció que vol provocar i fer somriure el lector ocasional.

Més al nord, hi queda el petit poble de Fontclara. La tranquil·litat i el silenci dominen aquest indret en el qual queda encara el record d'un antic monestir dels primers segles de l'edat mitjana. A l'interior de l'església, d'estil romànic, s'hi poden veure unes interessants pintures datades del segle XIII.

El terme municipal de Palau-Sator frega, pel costat de llevant, una zona que havia estat de característiques lacustres i que després va servir per al conreu de l'arròs. Molt a la vora de Sant Julià, hi quedava per exemple l'antic estany de Boada, avui travessat per una carretera. Va ser dessecat durant el segle XVIII després de fer importants treballs de canalització de les aigües. Tot i això és habitual que les pluges de les primaveres i tardors provoquin l'ompliment, almenys parcial, de l'antic estany.